In this blog we want to show the process of the project that will take place soon in Vontovorona, Madagascar. We are excited and looking forward to begin our work at the childcare managed by Yamuna. Neus, Estel and Marta.

miércoles, 24 de agosto de 2011

Primera jornada / The first day

L’arribada a l’aeroport d’Antananarivo, la capital de Madagascar, va ser a l’hora prevista. Ens esperava el taxista per portar-nos directament a casa la Mercè, on ens allotjarem durant tota l’estada al país. La vitalitat i la rialla de la Mercè ens va acollir fent-nos sentir com a casa.
De bon matí la Hanitra Ralaitafika, directora del centre, ens esperava a la porta de casa per anar a Vontovorona on s’hi ubica Tsinjo, centre d’Accueil et Formation de l’associació Yamuna d’ajuda als infants. Primerament la Hanitra, molt amablement, ens ha portat al banc per canviar Euros per Ariarys (la moneda de Madagascar) i a un supermercat per comprar quatre cosetes de subsistència. 

Per arribar al centre d’acollida cal travessar un barri perifèric d’Antananarivo. S’observa quantitat d’homes, dones, nens i nenes malgaixs que estan a banda i banda del carrer, i sorprèn la gran activitat que viu la ciutat diàriament. Els homes transportant carretons plens de gent amb els peus descalços, les dones amb quilos de mercaderia al cap i els seus nadons penjats a l’esquena embolicats amb un mocador, els nens i les nenes jugant amb cotxets fets de llaunes o amb els germanets més petits, dels quals sembla que en són els responsables, dones netejant roba a la vora del riu, homes i dones venent diferents productes a les seves paradetes com ara verdura, fruita, carn, flors i roba.

We arrived on time at the airport of Antananarivo, the capital of Madagascar. We went directly by taxi to Mercè´s house, where we will stay during this period in the island. The vitality and the smile of Mercè made us to feel like home.

In the morning, Hanitra Ralaitafika, director of the center, was waiting for us at the entrance to go to Vontovorona where is Tsinjo, the place where the association Yamuna is helping the children. Firstly Hanitra, very kindly, drove us to the bank to change Euros for Ariarys (the currency of Madagascar) and to a supermarket to buy water and some food.
We had to drive through Antananarivo before to arrive to Yamuna. We saw Malgasy’ men, women and children that were in the street and we were surprised by the amount of activities that this city has daily. Men transport people by rickshaw barefoot, women carry kilos of stuff on their heads and their babies on their back by handing them with a ¨lamba¨, the children play with little cars created being recycled material and they look after their little brothers and sisters, women clean the clothes next to the river, men and women sell different products in their little shops such as vegetables, fruit, meat, flowers and clothes. 


                                     
Després d’observar intensament les persones, els animals, els carros, els camps d’arròs, els forns actius on s’hi couen maons que s’utilitzen actualment per fer les cases tot i que moltes encara es construeixen amb fang i palla, els horts d’on els malgaix aconsegueixen aliments per a tota la família,... arribem a Vontovorona.
La primera jornada al centre d’acollida de Vontovorona ha estat agradable i distesa, ens ha acompanyat en tot moment la Hanitra. Primer hem anat als tallers artesanals on hi treballen una vintena de dones. Elaboren diferents objectes de cistelleria, brodats i altres productes artesanals que es poden comprar també a la botiga de Yamuna a Barcelona. Es percep la bona organització i treball que estan portant a terme el grup de dones, i sobretot la gestió que hi fa la Hanitra i el personal de Yamuna. Hem passejat per les diferents feixes de conreus, de les quals se’n treu els principals aliments per tot el personal i els nens i nenes del centre d’acollida. Hi conreuen mongeta tendre, pèsols, tomàquets, pastanagues i enciams.



After observe the people, the animals, the rickshaws, the rise fields, the artisanal brick manifactury, the kitchen garden where the people malgaixes get food for all their family,... we arrive in Vontovorona.
The first day at Yamuna in Vontovorona was really interesting, Hanitra was with us during the whole day. Firstly, we went to the artesanal workplace where approximatly twenty women are working. They elaborate diferent artisanal´s objects for sale in the shop of Yamuna in Barcelona. We perceive the good organization and the hard work of the women as well as the great supervisation of Haitra and the staff of Yamuna. We walked around the kitchen market, from where staff and children of Yamuna get their food. They have tomatoes, carrots, beans and peas.





A continuació, hem entrat al centre d’acollida Tsinjo i hem conegut tot el personal que s’encarrega del seu funcionament. Hem visitat les diferents estances: el menjador, la cuina i les habitacions dels nens i de les nenes amb les lliteres pintades del color que els nens prèviament han triat (rosa, que l’amor si posa, per les nenes i vermell, color de foc, pels nens). A la llar d’infants, anomenada Crèche en Malgaix, hem pres contacte amb els primers nens i nenes i ja hem cantat les primeres moixaines. La Hadassah, la més petitona de 6 mesos, ens va rebre plorant perquè era el seu primer dia a l’escola. Els més grans dormien com troncs a dins disposats en dos llits grans mentre els petits jugaven alegrament a fora a sobre una estora. 

Then, we went to the children center Tsinjo and we introduce ourselves to the staff in charge. We visited the diferent parts of the center: the dining room, the kitchen and the bedrooms of the children with bed coloured by their choice (rose for girls and red for boys). In the kindergarden, called Crèche in Malgasy, we had the first contact with children and we sang together some songs. Hadassah, six month old, the youngest child of the center, was crying because it was her first day at the school. The oldest children were sleeping in two beds while the youngest were outside playing happily.







Hem dinat amb alguns dels responsables del centre mentre els nens i nenes més grans miraven una pel·lícula. Aquests dies al ser vacances escolars el nombre de nens en el centre és menor que la setantena que hi ha habitualment. Tot i així, aquests dies hi ha una trentena de nens i nenes aproximadament de 0 a 17 anys.

We ate with some staff responsible of the center while the oldest children were watching a movie. These days are holidays, therefore, the number of children is smaller than the seventy children that the center normally has. However, these days there are approximately thirty boys and girls between 0 and 17 years.



A la tarda hem anat amb el Davida Herijaona, coordinador pedagògic del centre, a visitar les estances que seran la futura escola i on hi farem la formació dels possibles mestres. Per arribar-hi hem caminat i travessat els camps d’arròs vorejant els seus perímetres quadriculats fets de fang relliscós de terres vermelles. Segur que algun dia ens hi ¨fotarem¨ de cap! Hem acabat la jornada organitzant el material didàctic que utilitzarem per a la formació. 

Ens esperava un bon sopar de Romazava, el típic menjar malgaix fet de carn de porc, de bou, gingebre, ceba, all i una verdura típica d’aquí, el..... acompanyat d’una crema de cacauet que la Neus ja té ganes de fer quan arribi a casa. Boníssim!!!!
 

In the afternoon, we went with Davida Herijaona, pedagogic coordinator of the center, to visit the future location of the school, where we will train some teachers. To arrive there, we walked across a town and along rise fields. We will step down in to water for sure! We finished the day by organizing the didactic material that we will use during the training of potential teachers. 
Finally, we had a great dinner with Romazava, the typical dish of Madagascar which is made of beef, onions and the typical vegetable like spinach. It was amazing!!!

6 comentarios:

Tat Baldó dijo...

Quina experiencia mes maca que tindreu, aprofita-ho Marta i un peto molt fort a les 3!
Tat

Barbara dijo...

Sounds amazing Mart! Enjoy a lot and greetings to your mother. Looking forward to your next story! X

Tat Baldó dijo...

It's a pity that you dont have internet as often as you/we wanted, we would like to know what you do every day and see more photos... even if you send to us short emails, we would love to read and see much more!!! I'm sure the whole family and friends agree with me although we understand that it is difficult!
Many kisses, care and enjoy
Tat

Hemi dijo...

Hola guapes ! feu enveja de veure el bon rotllo que hi ha i la gran labor que porteu a terme.
Crec que tothom hauria de passar per experiències d'aquest tipus per valorar mes el que tenim i veure que es pot ser feliç amb molt poc.
Us envio una barçada molt forta a totes i seguiu informant-nos de tot el que feu. Marta ho fas molt bé ! petonets
Hemi

Enric Queralt dijo...

Estel Baldó,
bona tarda, m'agrada molt "treure el nas", soivint, per la vostra experiència, és maca de veritat. Potser algun dia tindrem ocasió de parlar-ne.
Sàpigues que el vostre bloc està a la pàgina principal del meu "Amb els peus a terra". Un bloc a través del qual em guanyaré la vida, si Déu vol.

Una abraçada llarga i forta.

enric queralt

Marta Domènech Baldó dijo...

GRÀCIES GRÀCIES GRÀCIES!!!
Els vostres comentaris ens alegren i ens ajuden a tenir més energia per tirar endavant aquest projecte! Sou genials!

THANK YOU! THANK YOU! THANK YOU!!!
Your comments helps us to have more energy to carry out this project! You are great!